divendres, 18 de juny del 2010

Sonar 2010: el primer dia

Efectivament: els senyors del Sonar ens van deixar entrar com a mitjà de comunicació. Un festival ple de noms i propostes, cada una d'elles més inquietant. Potser el nom més conegut del cartell de dijous era Caribou. De fet, a jutjar pel ple absolut de la carpa, era el grup estrella del primer SonarDia. Els canadencs tenen un estiu complicat, voltant per tot el món. Personalment no els hi trobo cap do especial, encara que en directe la seva proposta millora bastant. Error de la organització al no posar-los dalt d'un escenari més gran.
Les actuacions dels diferents DJs s'anaven produïnt damunt de tots els escenaris del festival. Tota la gent amb ulleres de colors perillosos ballava descalça, creixia quan el kick i el baix creixien, i també augmentava el consum de tabacs psicotròpics. Alguns DJs també s'havien convertit en gambes. Es venien frankfurts, sangria, beguda energètica i french fries. O pommes frites. Diria que la majoria de públic era estranger (si encara es pot utilitzar aquesta paraula).
Una altra actuació d'aquesta tarda de dijous va ser la del dúo austríac Cluster. Els dos ancians van oferir un show dens, molt ambiental i exploratiu, en busca de "conceptes com l'infinit, la repetició i la dualitat" tal i com ens explica la mateixa organització de Sonar. Total, un plat difícil de menjar. La explicació d'allò inexplicable. Potser menys explicable, encara que més curiós, va ser l'actuació de Loud Objects. Ho intentaré: a partir de xips pre-programats generadors de so, ells van soldant cables i el soroll va augmentant (si algú és tècnic que faci un comentari millor). Aquí teniu un iutube on es veu una mica la seva posada en escena:

El més impressionant és que comencen des del silenci, amb cap cable soldat i tots els xips solitaris damunt la taula. Tant sorollós com espectacular.
I gràcies a que no som un mitjà de comunicació prou important, els senyors del Sonar només ens van invitar durant un dia. Així que tot el que passarà, passa o haurà passat en els dies posteriors no t'ho explicaré. Segurament ho trobaràs a MTV, TV3, scannerfm i altres joies de la comunicació. Només em queda recomanar l'actuació de Aufgang i als retro grad (per cert, molt millor que Caribou) que m'han acompanyat durant aquest escrit. Potser podrien venir a la propera edició de Sonar. Agraïm finalment als senyors de Sonar per la invitació, animant-los a que el proper any sigui extensiva a tot el festival.