dimarts, 25 de novembre del 2008

CD reviews [11.2]

WYNARDTAGE - The Grey Line (2008)
Què cal esperar del quart àlbum de WYNARDTAGE? Sí, clar, dark-electro! Beats potents, melodies previsibles, llargs pads i crits. Molts crits. Tot i així, trobem grans temes (que no t'agradaran si t'agrada el lounge, i t'encantaran si no et canses mai de Suicide Comando) com "Tragic Hero" (destinats als club més sorollosos), "The grey line" (la veu de la noia ajuda molt) o "Mask" (amb increíble secció de corda). És 'The grey line' un disc amb aspecte calmat, emotiu i pensat. Un àlbum trist i potent. Pesat com una roca. El resultat global és prou bo. A més a més, els remixs de XFusion (dins a la torradora i... llest!) i Painbastard ajuden a arrodinir una bona obra (sorollosa).
7/10
NEON ELECTRONICS - Ever After Monkey (2007)
Oblidant les guitarres de The Neon Judgement, Dirk Da Davo ens presenta el seu projecte en solitari. NEON ELECTRONICS és un projecte de pop electrònic, bastant ballable, i amb col·laboracions com The Hacker, Backlash, David Carretta o Dropping Dishes. En aquest 'Ever after monkey' i trobaràs un tema enganxós com "Toyboy" (una espècie de :wumpscut: de xiclet), temes més ebm com "Maximum joy" o remixs impressionants com el que fa Hemut Kraft de "Economix". Fins i tot, una versió del mític "The fashion party" amb veus que em recorden el primer album de SnakeSkin. Si t'agrada la música electrònia, aquest 'Ever after monkey' t'encantarà, de veritat. Un molt bon disc, que publica, per cert, el segell Le Maquis.
9/10