Retorn dels germànics Decence, despres de tres anys en silenci, amb un disc de dos cares, una de cada color. Es titula "Ianus" i té molt bona pinta. Pels que no coneixen a Decence, podriem enquadrar-los al mateix calaix que Diorama o els Diary of Dreams més electrònics. La primera part del disc (Black Face) és plena de temes ràpids, foscos, amb veus greus i ritmes bastant ballables; amb grans moments, com "Tales of Life" o "The Storm". A la segona cara (White), els Decence es tornen un grup més pausat, calmat, elegant i particular. Fugen dels estereotips, sense sortir de la foscor ni de les bones cançons. En aquesta segona part segur que disfrutaràs amb "Coming Home" o "Understanding" (a part d'altres). "Ianus": dues cares, 71 minuts de música = un àlbum excel·lent.
10/10
Psy'aviah - Entertainment Industries (2008)El segell belga Alfa Matrix segueix omplint el seu roster amb grups txapats a la mateixa fàbrica. Ara ens presenta aquest projecte belga de nom impronunciable: Psy'aviah. Veu femenina, electro-rock, algunes distorsions aquí i allà, i poca cosa més. Els pseudo-hits del disc tenen llargs pads de quatre acords i baixos a contratemps. Ayria ja omple tot un disc amb això (que a més a més surt al mateix dia). No entenc gaire la política dels belgues Alfa Matrix. Com no, el disc es completa amb els remixs de Leather Strip, Diffuzion i... Implant!!! Molt original. "Entertainment industries" és, diria jo, un nou auto-retrat de Alfa Matrix. Voleu dir que no ho teníeu això ja?
3/10
Ayria - Hearts for Bullets (2008)Tercer LP d'aquesta canadenca, que també publica el segell Alfa Matrix. La Jennifer ha entregat les cançons a Sebastian Komor i aquest li ha fabricat 12 grans èxits. Sí, sona tot a Sebastian Komor. 100%. Podria ser un disc de Zombie Girl? Segurament. Tot i així, les primeres escoltes deixen sensacions prou bones; sobretot quan aquesta "innocent" rockera afegeix distorsions i efectes varis; quan es deixa estar del bombo-caixa típic. Cal destacar també el bonus-CD amb noves edicions de l'antic projecte de Miss Parkin (Epsilon Minus), remixs varis (no hi falta el de Implant, no pateixis) i una excel·lent versió del tema "Changes" de Deftones. En definitiva, un bon treball per començar la temporada.
7/10
Den.C.T.Bug - Deutschstunde (2008)Una aposta original la d'aquests dos alemanys, que es fan anomenar Den.C.T.Bug (podeu llegir l'entrevista a aquest grup al nostre bloc). A finals d'agost van publicar el seu segon LP, titulat l'hora alemanya. Reconeixeràs a Den.C.T.Bug per la particular veu del seu cantant (molts el comparen amb el de Rammstein, bastant desafortunadament). Una veu que té molt de protagonisme en les cançons d'aquest treball. En altres, la veu es mostra robotitzada. Sempre en alemany, això sí. Però això mola! Molt millor que ho fessin en català. Ni que no els entenguem, mola més. Seriosament, son curiosos aquests nois. Només cal escoltar temes com "la professora de piano". Es un tema gran com un pi gegant. No és música destinada als grans clubs populars, però és molt agradable. Recomanació europea, sense dubte. Un disc obscur, amb moments ben diferenciats, amb energia i pausa, ben fet, amb elegància. I no té cap remix de Implant. Ni remixs. Un principi i un final.
9/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada