diumenge, 28 de setembre del 2008

CD reviews [09.2]

AESTHETIC PERFECTION - A Violent Emotion (2008)
Per fi torna Daniel Graves sota el pseudònim de Aesthetic Perfection. Si alguns dels temes que contenia el seu debut "Close to human" et van agradar, ara ha sortit un disc que t'encantarà. Amb la co-producció de Krischan Wesenberg de Rotersand, pots esperar un so impecable. "A Violent Emotion" es un disc curt (9 tracks + la intro) però molt ben pensat. Un disc que comença amb 2 hits ("Spit it Out" i "Schandenfreude") i acaba amb un tema que podia haver composat el mateix Necessary Response. Entremig, el ja omnipresent "Living the wasted life", un impressionant "A Quiet Anthem" (amb reminiscències a Agonoize) o un altre clubhit com "Pale". Un disc destinat a les pistes de ball on sonen Noisuf-X i Straftanz tantes vegades. Senyors: volem Aesthetic Perfection. Com ja han apuntat alguns, "A Violent Emotion" és un disc que va molt més enllà de l'infantil "I am so evil!". Deixa't estar de màscares de gas! Sincerament, no necessites més motius per anar a la botiga i comprar-lo. Totes les cançons t'agradaran, fins i tot la intro. Felicitats al senyor Graves!
11/10
MODULATE - Detonation (2008)
Primer LP del senyor Geoff Lee, un DJ que va voler crear una cançó per la discoteca ("Skullfuck") i que ha acabat fent un disc. Esperem que el disc tingui tanta espectació com el seu clubhit fuck-fuck-fuck. Suposo que ja saps què pots esperar de "Detonation": una intro (que només serveix per arrodonir els tracks a 10) i nou temes carregats amb molt de baix. El DJ encerta en molts d'ells ("Buzzsaw" i "Hard and Dirty" son de matricula d'honor). També s'atreveix en afegir unes veus molt comercials a "No Good" (massa agosarat, encara que aporten varietat al disc) i s'intoxica de Prodigy a "Raising Lucifer" (més varietat). Això fa que sobresurtin temes com els del principi, "Bass Alert" o l'encara increible "Skullfuck". Sí, "Detonation" és un disc que val molt la pena. Però bastant previsible. Modulitza't!
10/10
IMPERATIVE REACTION - Minus All (2008)
Des del disc "Redemption" del 2004 tinc la esperança que el nou disc de Ted Phelps i els seus Imperative Reaction serà el millor que he escoltat mai. Escolto el primer tema i entra bé, però quan passen 5 temes i res ha canviat, que tot és tan semblant, que no hi ha novetats... veig que encara no ha arribat el moment del gran disc de Ted Phelps. "Minus All" produeix aquestes mateixes sensacions. Comença bé, fins i tot "Drown" em sembla extraordinària. Pero aguantar 68 minuts amb les mateixes constants, costa molt. "Redemption" era sublim perquè era nou, però ara ja està massa sobat això que fa el senyor Phelps. Tot i així, hi haurà els fans que els agradarà aquesta estructura de temes, els sorollets que usa... Sentint-ho molt, crec que "Minus All" no suposa cap novetat respecte a l'anterior "As we fall" (fins i tot el títol és igual). Innecessari. Una decepció.
5/10